Normal sortint per la Cristian Gutiérrez a l’Esperó Remacha

L‘Esperó Remacha és un dels panys més concorreguts de Sant Llorenç: aproximació inexistent, verticalitat i roca de primera són un bon incentiu. La ruta proposada és una combinació dels dos primers llargs de la Via Normal i el darrer de la Cristian Gutiérrez, aconseguint així un itinerari directe, mantingut i totalment equipat. La via és ràpida i esdevé un complement ideal per arrodonir la jornada en aquesta simpàtica escola de Ponent.

Aproximació:

Aparquem el vehicle tot just davant l’Esperó. Pugem per uns esgraons metàl·lics i ens situem a peu de via, en front la làpida.

L1(IV)

La via s’inicia tot just sobre la làpida commemorativa. Llarg prou vertical i amb unes preses tremendes, per xalar de valent.

Als poc metres veurem una línia de parabolts que marxa cap a l’esquerra (Songoku-Krilin), nosaltres hem de seguir en lleugera tendència a la dreta. Abans d’arribar a la reunió en trobarem una de claus que hem d’ignorar, seguim uns metres i a l’altre banda d’una llastra trobarem la nostra. 30 metres.

L2(6a)

Tirada bonica i vertical, molt ben protegida amb expansions i sempre amb molt bon cantell.

L’escalada esdevé atlètica i divertida. El tram clau el trobem a mig llarg, on hem de llegir bé els moviments sinó volem que se’ns fonguin els braços. La reunió ja la fem a la via C.G. Si volguéssim seguir per la Normal, a l’alçada de la nostra reunió hauriem de flanquejar cap a l’esquerra fins atènyer la segona role de la Normal. 25 metres.

L3(6a)

Flanquegem un metre a l’esquerra i enfilem un petit desplom amb bona presa al que segueix un tram vertical i mantingut.

Després d’uns pocs metres sortim a terreny tombat i només ens restarà superar una sèrie de ressalts per arribar a la darrera reunió. 35 metres.

Descens:

Rapelant per la via.

El que més m’ha agradat:

• Aproximació inexistent.
• Roca molt bona.
• Vertical, prou mantinguda i amb passos molt estètics.